COMENTARI DEL BLOC DE M.ÀNGEL SANTOS GUERRA

Després de fer un passeig pel blog de l’admiradíssim Miguel Ángel Santos Guerra, i de conèixer una mica les seves reflexions, he triat per comentar una entrada que m’agrada’t molt i trob un tema interessant. Té com a títol ‘Carta abierta al padre de un hijo que le salió rana’. Aquesta és la direcció URL: http://blog.laopiniondemalaga.es/eladarve/2009/10/24/carta-abierta-al-padre-de-un-hijo-que-le-salio-rana/#more-587


El text és una carta que l’autor escriu i que dirigeix a un pare al qual el seu fill l’ha sortit rana. Miquel Ángel fa una carta que s’aproxima molt al lector. Començant amb les paraules ‘Querido amigo’ i concloent amb ‘un abrazo’ , l’autor fa una sèrie de reflexions on interpreta tots el sentiments que aquest pare pot estar vivint per la situació del seu fill, i li dóna una sèrie de consells i de pautes que el pare ha de seguir i tenir en compte sempre. És com si l’autor es posés a la pell del pare.

Miguel Ángel explica els comportaments negatius d’aquest fill. És un nin que treu notes dolentes, tracta mal als seus pares, és irresponsable, s’aficiona a l’alcohol i a les drogues, etc. És un nin que no reacciona davant cap càstig ni petició del pare, ni canvia aquestos comportaments per cap recompensa. Aquí es reflexa la desesperació del pare davant una situació en la qual no sap com reaccionar per a que el seu fill canviï.

L’autor dóna un cop d’esperança al pare, posant exemples de persones que anaven pel mateix mal camí que el seu fill, i al cap i a la fi han sortit d’aquesta situació, millorant les seves vides. Diu que la clau és tenir confiança en el nin, has de creure en ell. L’aspecte més important i que més remarca Miguel Ángel és la paciència. Personalment, penso que és molt difícil, però no es pot perdre la paciència mai davant d’una situació així. Si el fill veu que el seu pare creu en ell, és un estímul imprescindible per a guanyar motivació i intentar millorar la conducta. En canvi, si un fill veu que el seu pare no creu en ell i el té com a un cas perdut, aquest nin no tindrà cap interès per millorar el seu comportament. I al contrari, voldrà cridar l’atenció. L’autor cita una frase d’altra autora, Fhilippe Merieu, que me ha agradat molt i penso que és molt sabia: ‘la educabilidad se rompe en el momento que pensamos que el otro no puede aprender y que nosotros no podemos ayudarle a conseguirlo”. Aquesta frase reflexa molt bé lo important que és que el pare doni tota la seva confiança al fill.

Santos Guerra diu al pare que cada fill és un món, és a dir, que cadascú és com és. Cita un llibre de Emilio Pinto que es titula ‘La educación de los hijos como los pimientos de Padrón’, que diu que els fills poden ser com els pebrots de padró, uns piquen i altres no. Un fill pot ser molt bo i altre molt dolent, però això no podem escollir-ho.

Santos Guerra dóna ànims al pare dient-li que no tot està a la seua mà. És a dir, que pot tenir molta predisposició d’educar bé al seu fill però no sempre les coses surten com un vol. Per molt que ell s’esforci, al cap i a la fi el que decideix i actua és el fill. Encara que no podem oblidar que l’actuació del pare és molt influent a la conducta del fill.

Per aconseguir millorar la situació, l’autor recomana al pare que ha de treballar en grup amb els educadors. Educar al nin ja no és feina només dels pares, els professors influeixen molt a les seves conductes. El tracte a l’escola és molt determinant a les seves vides. Penso que si un nin és dolent dins l’aula, ho serà al carrer i casa seva.

El text conclou dient que hi ha que estimar al fill. Penso que això és de lo més important que cita l’autor al seu escrit. L’amor és una de les coses imprescindibles a la vida. Si el fill es sent estimat pel pare, penso que ajuda molt a millorar la situació. En canvi, si es sent desemparat i que el pare no li estima, incrementa la conducta negativa del nin.

A aquest escrit Miguel Ángel fa una molt bona reflexió de la situació d’un pare que té un fill conflictiu. Estic segura que la seva opinió ha servit de gran ajuda per a moltes persones que llegeixen el seu blog. A mi personalment me ha agradat molt tot el que diu, encara que aquest tema encara no m’afecta directament, me ha fet reflexionar molt pensant en la possibilitat de que jo visqués aquesta situació.



Una vegada fet el comentari del blog de Miguel Ángel Santos he navegat una mica pels cents de blogs que hi ha a la xarxa i he trobat alguns molts interessants. D’entre tots els que he visitat, el que més m’ha interessat ha estat el de Domingo Mendez. La seva dirección és http://domingomendez.blogspot.com/. M’ha cridat l’atenció per què l’autor d’aquest blog dóna especial importància a la influència que té en l’educació l’utilització de les noves tecnologies. Ell pensa que encara que a l’actualitat això és un tema molt avançant, la majoria dels alumnes d’educació infantil encara no poden gaudir d’aquestes tecnologies.

Amb aquestes idees que exposa a les seves entrades l’autor demostra estar molt integrat al marc constructivista.



Una entrada que trob interessant d’aquest bloc i que reflexa el gust de l’autor per la integració de les TIC és la següent:

http://domingomendez.blogspot.com/2009/11/un-blog-y-una-propuesta-didactica.html

Aquí Domingo parla sobre el bloc d’un altre autor, Celestino Arteta, amb el títol ‘Educación Tecnológica’, que tracta sobre la Web 2.0.

L’autor diu que en aquest bloc ha llegit una entrada que tracta sobre una proposta didàctica amb twitter, que promou la integració del microblogging en la vida diària de l’aula. La proposta tractaria de la creació d’un blog dirigit als alumnes mediant el qual el professor dona les tasques diàries a realitzar i altres propostes d’interès. A aquest blog, també seria possible la participació i la interactuació per part del alumnes.

Penso que això del twitter és una eina semblant al moodle d’assignatura que tenim els estudiants de la UIB. Un lloc on el professor pot desar els seus treballs i avisos dirigits als alumnes, i on els alumnes poden recórrer a informació i consultar dubtes.

És una eina que si saps com utilitzar-la pot ser de gran profit i ajuda.



A altra entrada on parla sobre la Web 2.0, l’autor ha penjat un vídeo de Francisco Muñoz de la Peña, un professor dos punt cero. El vídeo tracta de com aprendre a l’escola 2.0 i trob que és bastant interessant:

http://www.slideshare.net/aula21/aprender-en-la-escuela-20?type=powerpoint





Per acabar, em sembla una bona feina la que aquest autor fa al seu blog. És un autor que exposa clarament les seves idees, però que també comenta publicacions i continguts d’altres autors. Penso que aquest blog pot ser de gran profit per a futurs mestres com nosaltres.