L'AVENTURA D'INNOVAR

Al camp de l’educació, moltes innovacions que han anant sorgint al llarg del temps no han sigut eficaces. Ja pot ser a causa de l’escola, del professorat o dels alumnes.


Als centres educatius és molt important l’ innovació, ja que té com a fi la millora d’aquestos.

L’ innovació a un centre pot millorar la seva qualitat educativa. És necessari per a evolucionar, canviar i actualitzar-se. S’ha d’estar al dia amb les noves eines didàctiques, amb les TIC, amb els nous recursos, etc. Aquesta actualització a de viure-la l’escola, el professorat i els alumnes.

L’ innovació a una escola també porta a l’ increment de la motivació per a estudiar per part dels alumnes. Amb aquesta innovació augmenta l’ interès de l’alumnat per aprendre.

Si l’ensenyament a un centre és monòton, els alumnes perdran la motivació per aprendre, en canvi, si es fan activitats, programes i projectes innovadors els alumnes mostren més ganes i interès. Les coses noves sempre criden més l’atenció dels nens.

Moltes escoles tomen la iniciativa d’innovar al seu sistema educatiu, però a la fi, moltes d’elles es queden en intents de modernització. Una escola pot comprar ordinadors nous, fer sortides, noves activitats, tallers, etc, però sinó canvia la concepció de l’ensenyament, aquest serà igual que sempre i la innovació quedarà en el oblit.



L’ innovació als centres educatius està inhibida moltes vegades per diferents raons. Una d’elles és la tardança amb la qual es porten a terme les reformes. Des del moment en que s’aproven, fins que es porten a la pràctica, passa molt de temps. Tant que aquestos projectes innovadors es tornen antics.

Una altra raó pot ser a alguns casos el pressupost. A vegades les escoles no tenen els diners suficients que demana dur a terme qualsevol projecte o programa. Amb sort aquestos projectes es subvencionen, però moltes vegades no, i ha de ser l’escola qui pagui. Altres vegades, és cas de l’Administració, que retira les ajudes a meitat de projecte.

El desinterès per part dels docents i la manca de col•laboració entre ells, és una altra raó per la qual els projectes no s’aconsegueixen. El professorat del centre ha de ser innovador i creatiu, amb ganes d’actualitzar-se, canviar i provar coses noves. Però la majoria de professors s’aturen a un punt al qual tot el que fan és molt monòton i sense creativitat. Sempre fan les mateixes activitats i programes, que al fi es queden antics i avorreixen als nens. Per a portar a terme projectes innovadors, cal que els professors tinguin l’ interès necessari i que col•laborin en grup, ja que així és molt més probable que les propostes triunfin i siguin acceptades per posar-les en pràctica.



Les innovacions educatives venen promogudes per diferents àmbits: l’Administració, el professorat, l’escola, etc.

Les propostes impulsades pels docents són les que més possibilitats d’èxit i continuïtat tenen. En canvi, les promogudes per l’Administració tenen més tendència a fracassar.

La principal força impulsora del canvi és el professorat. Per arribar als resultats desitjats l’equip docent ha de ser sòlid i estable, i la comunitat educativa ha de ser receptiva, amb la voluntat de compartir objectius i amb una actitud oberta al canvi. Els professors han de ser creatius, amb idees innovadores i amb ganes de col•laborar i de treballar en grup amb la resta de docents. L’ innovació s’enriqueix amb la cooperació amb altres professors, donant lloc a l’intercanvi d’experiències i a enriquir el coneixement escolar i la pràctica docent. Així també s’obren noves perspectives de intervenció i anàlisi. Per això, es clau promoure xarxes d’intercanvi i cooperació, assessors, col•laboradors crítics, etc.

Per a promoure l’ innovació també és clau el seu plantejament dins d’un context territorial. Així, s’evitaran la combativitat entre centres i es farà notar la solidaritat entre ells. Ja que cada centre sempre vol tenir els millors projectes i ser el de major qualitat per a tenir major ingrés d’escolars.



Un projecte d’innovació ha de ser, com diu el mateix concepte, innovador. Ha de ser un projecte creatiu, pensat per a millorar, que actualitzi i canviï el sistema d’aquell moment, que sigui beneficiós per al sistema educatiu, etc.

Un projecte d’innovació no pot promoure una activitat que ja realitzin els escolars normalment, ha de ser nou i d’interès per als alumnes.



Jo penso que l’activitat de fer vi a l’escola no és gens una activitat innovadora. Considero que no és una activitat adequada per a nins d’escola. És una activitat nova, creativa, en la qual els nins participen i es poden divertir, però penso que ensenyar al nins com fer vi, no és un projecte adequat per a ells. Fent aquesta activitat, els nins poden prendre un altre concepte de què és el vi i confondre les seves propietats, ja que si a l’escola l’ensenyen com fer-ho, poden arribar a pensar què és un producte apte per a ells.

Pot arribar a ser una activitat perillosa, ja que si algun nin fa per provar el vi, potser s’arribi a una situació compromesa per la seguretat d’aquest.

Fer galetes per exemple, és una activitat més adequada per als nins. Poden aprendre com fer-les i després menjar-les, que és més profitós, ja que ells mateixos consumeixen el que han fet.

Hi ha un munt d’activitats innovadores que es poden fer per a nins d’escola, però fer vi, penso que no és una d’elles.



L’activitat de fer una recerca utilitzant els mitjans de comunicació, llibres o les TIC, penso que si és una activitat innovadora.

Fins fa poc anys, pot ser només s’havia utilitzat els mitjans de comunicació i els llibres per a fer aquestes activitats, però ara, són una eina molt profitosa les noves tecnologies.

Utilitzar les noves tecnologies a l’escola suposa un canvi, una actualització i una innovació dins del sistema educatiu. Per arribar aquí, fa falta també el canvi i l’actualització dels docents, que seran els que portaran a terme aquestes activitats relacionades amb les noves tecnologies. Hauran de posar-se al dia a aquest aspecte.

Des les TIC és pot sacar molt profit. És una eina que et pot enriquir molt en informació. És molt útil a l’hora de fer recerques o consultes. A part d’això, pots compartir les teves idees amb altra gent. Pots agafar material d’altres persones de la xarxa i compartir-ho amb elles. Amb les TIC podes trobar un munt d’informació i recursos que no amb tots els llibres ni amb els mitjans de comunicació pots aconseguir.

Penso que utilitzar les noves tecnologies per a fer recerques i activitats és una bona manera de treballar, amb la qual pots aprendre molt si saps utilitzar-la adequadament. Encara que un mal ús d’aquestes eines pot perjudicar-te. No és molt recomanable posar moltes dades personals a un perfil públic ja que s’han donat casos de difamacions amb aquestes. En la meva opinió és una eina seriosa.

Fer que els nins cerquin informació s’ha fet sempre a una escola dins d’un marc constructivista, però avui dia hem d’aprofitar els avançats recursos dels que gaudim.

COMENTARI DEL BLOC DE M.ÀNGEL SANTOS GUERRA

Després de fer un passeig pel blog de l’admiradíssim Miguel Ángel Santos Guerra, i de conèixer una mica les seves reflexions, he triat per comentar una entrada que m’agrada’t molt i trob un tema interessant. Té com a títol ‘Carta abierta al padre de un hijo que le salió rana’. Aquesta és la direcció URL: http://blog.laopiniondemalaga.es/eladarve/2009/10/24/carta-abierta-al-padre-de-un-hijo-que-le-salio-rana/#more-587


El text és una carta que l’autor escriu i que dirigeix a un pare al qual el seu fill l’ha sortit rana. Miquel Ángel fa una carta que s’aproxima molt al lector. Començant amb les paraules ‘Querido amigo’ i concloent amb ‘un abrazo’ , l’autor fa una sèrie de reflexions on interpreta tots el sentiments que aquest pare pot estar vivint per la situació del seu fill, i li dóna una sèrie de consells i de pautes que el pare ha de seguir i tenir en compte sempre. És com si l’autor es posés a la pell del pare.

Miguel Ángel explica els comportaments negatius d’aquest fill. És un nin que treu notes dolentes, tracta mal als seus pares, és irresponsable, s’aficiona a l’alcohol i a les drogues, etc. És un nin que no reacciona davant cap càstig ni petició del pare, ni canvia aquestos comportaments per cap recompensa. Aquí es reflexa la desesperació del pare davant una situació en la qual no sap com reaccionar per a que el seu fill canviï.

L’autor dóna un cop d’esperança al pare, posant exemples de persones que anaven pel mateix mal camí que el seu fill, i al cap i a la fi han sortit d’aquesta situació, millorant les seves vides. Diu que la clau és tenir confiança en el nin, has de creure en ell. L’aspecte més important i que més remarca Miguel Ángel és la paciència. Personalment, penso que és molt difícil, però no es pot perdre la paciència mai davant d’una situació així. Si el fill veu que el seu pare creu en ell, és un estímul imprescindible per a guanyar motivació i intentar millorar la conducta. En canvi, si un fill veu que el seu pare no creu en ell i el té com a un cas perdut, aquest nin no tindrà cap interès per millorar el seu comportament. I al contrari, voldrà cridar l’atenció. L’autor cita una frase d’altra autora, Fhilippe Merieu, que me ha agradat molt i penso que és molt sabia: ‘la educabilidad se rompe en el momento que pensamos que el otro no puede aprender y que nosotros no podemos ayudarle a conseguirlo”. Aquesta frase reflexa molt bé lo important que és que el pare doni tota la seva confiança al fill.

Santos Guerra diu al pare que cada fill és un món, és a dir, que cadascú és com és. Cita un llibre de Emilio Pinto que es titula ‘La educación de los hijos como los pimientos de Padrón’, que diu que els fills poden ser com els pebrots de padró, uns piquen i altres no. Un fill pot ser molt bo i altre molt dolent, però això no podem escollir-ho.

Santos Guerra dóna ànims al pare dient-li que no tot està a la seua mà. És a dir, que pot tenir molta predisposició d’educar bé al seu fill però no sempre les coses surten com un vol. Per molt que ell s’esforci, al cap i a la fi el que decideix i actua és el fill. Encara que no podem oblidar que l’actuació del pare és molt influent a la conducta del fill.

Per aconseguir millorar la situació, l’autor recomana al pare que ha de treballar en grup amb els educadors. Educar al nin ja no és feina només dels pares, els professors influeixen molt a les seves conductes. El tracte a l’escola és molt determinant a les seves vides. Penso que si un nin és dolent dins l’aula, ho serà al carrer i casa seva.

El text conclou dient que hi ha que estimar al fill. Penso que això és de lo més important que cita l’autor al seu escrit. L’amor és una de les coses imprescindibles a la vida. Si el fill es sent estimat pel pare, penso que ajuda molt a millorar la situació. En canvi, si es sent desemparat i que el pare no li estima, incrementa la conducta negativa del nin.

A aquest escrit Miguel Ángel fa una molt bona reflexió de la situació d’un pare que té un fill conflictiu. Estic segura que la seva opinió ha servit de gran ajuda per a moltes persones que llegeixen el seu blog. A mi personalment me ha agradat molt tot el que diu, encara que aquest tema encara no m’afecta directament, me ha fet reflexionar molt pensant en la possibilitat de que jo visqués aquesta situació.



Una vegada fet el comentari del blog de Miguel Ángel Santos he navegat una mica pels cents de blogs que hi ha a la xarxa i he trobat alguns molts interessants. D’entre tots els que he visitat, el que més m’ha interessat ha estat el de Domingo Mendez. La seva dirección és http://domingomendez.blogspot.com/. M’ha cridat l’atenció per què l’autor d’aquest blog dóna especial importància a la influència que té en l’educació l’utilització de les noves tecnologies. Ell pensa que encara que a l’actualitat això és un tema molt avançant, la majoria dels alumnes d’educació infantil encara no poden gaudir d’aquestes tecnologies.

Amb aquestes idees que exposa a les seves entrades l’autor demostra estar molt integrat al marc constructivista.



Una entrada que trob interessant d’aquest bloc i que reflexa el gust de l’autor per la integració de les TIC és la següent:

http://domingomendez.blogspot.com/2009/11/un-blog-y-una-propuesta-didactica.html

Aquí Domingo parla sobre el bloc d’un altre autor, Celestino Arteta, amb el títol ‘Educación Tecnológica’, que tracta sobre la Web 2.0.

L’autor diu que en aquest bloc ha llegit una entrada que tracta sobre una proposta didàctica amb twitter, que promou la integració del microblogging en la vida diària de l’aula. La proposta tractaria de la creació d’un blog dirigit als alumnes mediant el qual el professor dona les tasques diàries a realitzar i altres propostes d’interès. A aquest blog, també seria possible la participació i la interactuació per part del alumnes.

Penso que això del twitter és una eina semblant al moodle d’assignatura que tenim els estudiants de la UIB. Un lloc on el professor pot desar els seus treballs i avisos dirigits als alumnes, i on els alumnes poden recórrer a informació i consultar dubtes.

És una eina que si saps com utilitzar-la pot ser de gran profit i ajuda.



A altra entrada on parla sobre la Web 2.0, l’autor ha penjat un vídeo de Francisco Muñoz de la Peña, un professor dos punt cero. El vídeo tracta de com aprendre a l’escola 2.0 i trob que és bastant interessant:

http://www.slideshare.net/aula21/aprender-en-la-escuela-20?type=powerpoint





Per acabar, em sembla una bona feina la que aquest autor fa al seu blog. És un autor que exposa clarament les seves idees, però que també comenta publicacions i continguts d’altres autors. Penso que aquest blog pot ser de gran profit per a futurs mestres com nosaltres.